Danilo Kiš (Subotica, 1935 – París, 1989) va néixer a l’antiga Iugoslàvia, fill d’un jueu hongarès i d’una montenegrina ortodoxa. Va estudiar Literatura Comparada a Belgrad i va treballar com a traductor i lector universitari. És autor d’una obra breu però clau. Va explorar la memòria, l’exili, la persecució política i els límits entre document i ficció en llibres com Una tomba per a Boris Davidovič (1976), L’Enciclopèdia dels morts (1983) o la trilogia formada per Les primeres angoixes (1969), Jardí, cendra (1965) i El rellotge de sorra (1972).

Instal·lat a París durant els darrers anys, Kiš va esdevenir una de les grans veus de la literatura europea del segle xx.

©Het Parool