Cynthia Ozick i l’ombra de la tradició LaBreu Edicions publica ‘Antiguitats’, un tast de la narrativa de l’escriptora jueva nord-americana Cynthia Ozick LaBreu publica Antiguitats de l’escriptora nord-americana Cynthia Ozick, un recull de quatre contes: “La nissaga dels Alkana”, “Una sibil·la hebrea”, “Pecat” i “La costa de Nova Zelanda”; i una novel·la breu que dona nom al recull....
Categoria: Revistes
Entrada
«Canvis de llum» UN GRAPAT DE PEDRES D’AIGUA de Manel Ollé a LaLectora (22.11.22)
Canvis de llum Cet instant où la beauté, après s’être longtemps fait attendre surgit des choses communes, traverse notre champ radieux, lie tout ce qui peut être lié, allume tout ce qui doit être allumé de notre gerbe de ténèbres. (René Char, «À une sérénité crispée», dins Recherche de la base et du sommet, Gallimard,...
Entrada
LA BREU HISTÒRIA DELS ESTATS UNITS de Raquel Pena a la Revista Caràcters (18.10.22)
«I lliga’m un record al son» Autoria: Raquel Pena Martínez Títol: La breu història dels Estats Units Editorial: LaBreu Edicions, Barcelona, 2021 Pàgines: 60 «O clava-me’l a les conques / i fes-ne parpella», diu el poema «Estima’m com la Barbra». El primer llibre de Raquel Pena (Barcelona, 1985) fa emergir una poètica ombriva i esberlant que, travessada per les...
Entrada
ESCRIURE de Marguerite Duras a Catorze (06.10.22)
Filles d’un silenci antic Tillie Olsen va escriure sobre els silencis forçats que t’impedeixen escriure Il·lustració: Eva Armisén “Com que jo escrivia, calia evitar parlar de llibres. Els homes no ho suporten: una dona que escriu. És cruel per a l’home”. Són frases de l’autora francesa Marguerite Duras. Com aquestes: “Tot i així, malgrat el...
Entrada
ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia a la revista Détour (27.09.22)
Cristina García Molina. Carnage: los desposeidos, por Gema Monlleó “Una herida despide su propia luz dicen los cirujanos. Si todas las lámparas de la casa se apagaran podrías vendar esta herida con el resplandor que de ella surge.” La belleza del marido, Anne Carson Hay libros-trama, hay libros-estilo y hay libros-bisturí. Cristina García Molina (Granollers,...
Entrada
EL SETEMBRE I LA NIT de Maica Rafecas a Caràcters
Esferes inabastables en la desfeta del territori Si bé ha estat un motiu de representació dominant en la literatura catalana contemporània, l’espai com a matèria narrable està rebent una atenció renovada en la novel·la recent. S’agraeix, a més, que es tracte d’espais narratius que no passen necessàriament per la centralitat de la —sobreliteraturitzada— Barcelona. L’atenció...
Entrada
LA GRAN NÀUSEA de Xavier Mas Craviotto a Caràcters
L’últim ensorrament D’aquest poemari vaig dir que era més interessant llegir-lo des del final fins a l’inici, o sia, tot just començant quan l’esperit ja està perdut, quan els canvis han culminat i el leitmotiv s’expressa com un cos íntegre, perquè és en aquest precís instant que coincideix amb l’estat real de les coses. Però...
Entrada
PARE QUÈ FEM AMB LA MARE MORTA d’Antònia Vicens a la revista Caràcters
El darrer llibre de poesia d’Antònia Vicens (Santanyí, 1941) és una ossada de records —avortaments vitals, experiències traumàtiques, incerteses i malsons—, espargits en una memòria que és cementiri. Els poemes s’enfilen en un diàleg escapçat, una conversa frustrada entre una veu poètica i un pare sord, inflat de silenci, quiet fins al punt de fer-nos-en...
Entrada
Una poeta anomenada Antònia Vicens, El Temps (06.06.22)
Antònia Vicens (Santanyí, 1941) rebrà, de mans d’Òmnium Cultural, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, un dels guardons més prestigiosos del nostre panorama, al Palau de la Música Catalana. Serà el proper dilluns 13 de juny i, per celebrar-ho, aprofitem per repassar el vessant poètic d’una de les autores més celebrades i estimades de...
Entrada
CLARS, AQUEST MATÍ, SÓN ELS TEUS RECORDS d’Antoni Clapés a Caràcters (març 2022)
Dir sense dir. Passejar pels límits dels mots, esquivar-los, perdre’s en el no-res. Encegar-se amb la llum que, tímida, ho trasbalsa tot i (des)dibuixa ombres dins la foscor. Escoltar, gaudir, propiciar els silencis reveladors. Traçar amb els dits camins que són retorn i que, immutables, es transformen als nostres ulls. Això és llegir Clars, aquest matí,...