No tothom és a París la primavera de 1968. Harry Gelb viu a Istanbul, en un núvol d’opi, compartint vida bohèmia amb un amic que pinta. Entre borratxeres i experiències opiàcies, en Harry va omplint llibretes amb les seves provatures literàries. Però llavors fa un pensament i se’n torna a Alemanya on sobreviu combinant tota mena de feines. Allà coneix de primera mà els moviments anarquistes i les primeres comunes de Berlín oest, les cases ocupes i la moguda de locals i revistes contraculturals de Frankfurt. Constata que seguir una mica la veta i fer-se el radical pot ser una excel•lent manera de buscar-se la vida o lligar, sigui a la barra del bar o en una assemblea eterna.
