Etiqueta: Teresa Pascual

Entrada

imatges de diversos recitals a BCN Poesia 2024: Antònia Vicens, Joan Tomàs Martínez Grimalt., Mireia Calafell, Teresa Pascual, Martí Berlanga, Jèssica Ferrer, Raquel Pena, Chantal Poch.    

barcelona poesia 2024 (del 15 al 22 de maig)
Entrada

barcelona poesia 2024 (del 15 al 22 de maig)

Us convidem als recitals de Barcelona Poesia 2024  i us recomanem especialment els recitals de poetes que han publicat a la col·lecció alabatre de LaBreu Podeu consultar la programació a https://www.barcelona.cat/barcelonapoesia/ca/agenda Dimecres 15: a les 19 h, «LLÀGRIMA, OLI, SAL» Pregó inaugural del Barcelona Poesia 2024 a càrrec d’Antònia Vicens a Paral·lel 62 (Av. del...

TOT PASSA BAIX de Teresa Pascual a ElQuadern (10.02.24)
Entrada

TOT PASSA BAIX de Teresa Pascual a ElQuadern (10.02.24)

Tot passa baix’, de Teresa Pascual: Els límits del llenguatge Pas­cual prescindeix de noms propis, de referències temporals, de circumstàncies històriques, per deixar pas a una veu, a vegades impersonal, a vegades en primera persona del plural, que constata la radical solitud de l’individ Teresa Pascual DAVID ARQUIMBAU SINTES (EFE) Teresa Pascual (Gandia, 1952) ha...

Teresa Pascual, espais de llibertat, El Temps (05.12.23)
Entrada

Teresa Pascual, espais de llibertat, El Temps (05.12.23)

Teresa Pascual, espais de llibertat Tot i que la Institució Alfons el Magnànim va publicar la poesia reunida de Teresa Pascual, El temps en ordre, la seva obra continua creixent en quantitat i qualitat, ho fa ara a través d’un nou volum, concís i preciós, titulat Tot passa baix a LaBreu Edicions. A través de les pàgines de l’assaig El...

«Poetes que pensen sense baranes» sobre el Premi Lletra d’Or a Teresa Pascual, La Vanguardia (19.12.23)
Entrada

«Poetes que pensen sense baranes» sobre el Premi Lletra d’Or a Teresa Pascual, La Vanguardia (19.12.23)

Poetes que pensen sense baranes Sovint, quan es parla de premis literaris s’esmenta ben aviat la dotació econòmica que comporten, que si tants euros o encara més. Però esclar, també n’hi ha com el Lletra d’Or, en què el guardó és una joia. Ahir la joia, la metafòrica i la real, se la va endur...

  • 1
  • 2
  • …
  • 5