‘Una bona estona’ amb una estupenda protagonista passejant per París La novel·la de Mavis Gallant va publicar-se el 1970 però sembla escrita abans-d’ahir La Torre Eiffel a París, França. CHRISTOPHE SIMON / AFP Una bona estona Mavis Gallant LaBreu Edicions Traducció d’Ignasi Pàmies Barcelona, 2022 357 pàgines. 22 euros Una bona estona és una novel·la estranya, fascinant...
Etiqueta: ressenya
Entrada
TOT PASSA BAIX de Teresa Pascual a Núvol (23.09.22)
L’or i el cant Al poemari ‘Tot passa baix’ (LaBreu), l’últim llibre de Teresa Pascual, hi ha la tibantor del problema, la tensió d’una inquietud. El nostre no és el temps del cant. La innocència de la lírica, de la lírica en el sentit més pur, limita amb l’altivesa, gairebé entristida, de la malfiança en...
Entrada
A TRAVÉS de Glòria Coll Domingo a La República (05.08.22)
TRAVESSAR EL TEMPS Glòria Coll escriu una poesia desperta, amb una gran tècnica, hàbil, que diu coses. Dir coses no és el mateix que dir paraules El primer poema és revelador. Neix del plaer de l’autora mateix, del plaer de llegir, del plaer d’escriure un gran poema. És un poema demolidor que segurament li ha...
Entrada
«Josep Ramon Roig, un poeta que va per lliure» a AraLlegim (16.07.22)
Josep Ramon Roig, un poeta que va per lliure LaBreu publica el segon llibre de poemes de l’autor tortosí, ‘Ben bé’ uan en un cenacle sentim: “És que no sabem el que tenim!” Doncs demostrem per una vegada que sí que ho sabem! El títol de la ressenya prové de la citació d’Antonin Artaud que...
Entrada
LA GRAN NÀUSEA de Xavier Mas Craviotto a Caràcters
L’últim ensorrament D’aquest poemari vaig dir que era més interessant llegir-lo des del final fins a l’inici, o sia, tot just començant quan l’esperit ja està perdut, quan els canvis han culminat i el leitmotiv s’expressa com un cos íntegre, perquè és en aquest precís instant que coincideix amb l’estat real de les coses. Però...
Entrada
ressenya d’ENCARNACIONS de Biel Mesquida a Última Hora (13.07.22)
Les roses de Rilke Com parlar de qui sempre va vestit de lletra i guarnit amb les randes més fines del llenguatge? Com parlar de qui no es despulla mai davant la mirada inquisidora del lector ni del crític? Parlar és utilitzar un codi, el mateix que utilitza el qui no comunica, però expressa. Davant...
Entrada
PARE QUÈ FEM AMB LA MARE MORTA d’Antònia Vicens a la revista Caràcters
El darrer llibre de poesia d’Antònia Vicens (Santanyí, 1941) és una ossada de records —avortaments vitals, experiències traumàtiques, incerteses i malsons—, espargits en una memòria que és cementiri. Els poemes s’enfilen en un diàleg escapçat, una conversa frustrada entre una veu poètica i un pare sord, inflat de silenci, quiet fins al punt de fer-nos-en...
Entrada
CLARS, AQUEST MATÍ, SÓN ELS TEUS RECORDS d’Antoni Clapés a Caràcters (març 2022)
Dir sense dir. Passejar pels límits dels mots, esquivar-los, perdre’s en el no-res. Encegar-se amb la llum que, tímida, ho trasbalsa tot i (des)dibuixa ombres dins la foscor. Escoltar, gaudir, propiciar els silencis reveladors. Traçar amb els dits camins que són retorn i que, immutables, es transformen als nostres ulls. Això és llegir Clars, aquest matí,...
Entrada
EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes a QuadernSabadell (07.06.22)
En la traducció de Laia Malo, LaBreu Edicions ha publicat El bosc de la nit, de Djuna Barnes (Nova York, 1892-1982), que inclou el prefaci que T. S. Eliot va escriure per a la primera edició i una introducció de Jeanette Winterson, escrita l’any 2007, que en el seu text afirma que El bosc de la nit «és...
Entrada
VERMELL DE RÚSSIA de Míriam Cano a Llegir.cat
La por es quedarà per quan vinguin els miracles ‘Vermell de Rússia’ és un poemari que Míriam Cano aixeca de les cendres d’una casa en flames i creix en un camí de pors, dolors i esperances El poemari de Míriam Cano Vermell de Rússia (LaBreu) comença amb una imatge amb la qual tots ens podem sentir retratats: «una...