Després d’Alguna cosa (3i4, 2017), Premi Octubre de poesia, Rubén Luzón (València, 1982) torna el 2024 a la poesia èdita amb aquest Segons manera que trau LaBreu. També podeu gaudir recentment de la seua traducció d’A través de l’espill i allò que Alícia va trobar a l’altra banda, de Lewis Carroll, en l’editorial Bromera; vos...
Etiqueta: la lectora
Entrada
«Rubén Luzón, i (el què de) la invectiva morbosa» a La Lectora (28.01.25)
Rubén Luzón, i (el què de) la invectiva morbosa 28.01.2025 Rubén Luzón (1982) ha publicat Segons manera, el seu setè llibre de versos (LaBreu, 2024). I hi aplega cinquanta poesies, numerades, sense títol. I me n’ha interessat, per algun motiu que miraré d’explicar, la número 43. Sens dubte, el text permetria una certa anàlisi des de...
Entrada
RUSC de Maria Isern a La Lectora (07.11.23)
Sobre Rusc o l’escriptura hipnòtica de Maria Isern LaBreu ha publicat Rusc (2023), el segon llibre de poemes de Maria Isern, que havia debutat amb Sostre de carn (2017, 2n premi Francesc Garriga). Durant aquest temps l’autora ha acabat una tesi a la qual prompte tindrem accés obertament online, i la lectura de la qual potser ens...
Entrada
FOSCA NEGRA de Joan Tomàs M Grimalt a La Lectora (01.10.23)
El compàs erràtic d’una llengua esmolada Amb Fosca Negra (Labreu Edicions), Joan Tomàs Martínez Grimalt va guanyar els Jocs Florals de Barcelona d’aquest 2023. És el cinquè llibre de poesia del també guionista, dramaturg i estudiós del teatre social català. Veient l’ampli ventall d’activitat de l’autor, qui no el conegui podria pensar que es dedica...
Entrada
«Canvis de llum» UN GRAPAT DE PEDRES D’AIGUA de Manel Ollé a LaLectora (22.11.22)
Canvis de llum Cet instant où la beauté, après s’être longtemps fait attendre surgit des choses communes, traverse notre champ radieux, lie tout ce qui peut être lié, allume tout ce qui doit être allumé de notre gerbe de ténèbres. (René Char, «À une sérénité crispée», dins Recherche de la base et du sommet, Gallimard,...
Entrada
«Bones companyies» LA VISTA ALS DITS de Joan Todó a la Lectora (22.02.22)
Bones companyies La llum a dalt dels arbres es rovella, una deu diu silenci i una estrella esquerda la pantalla de la nit: el vent s’endú la tarda en una esquella. Carles Dachs Com sempre, abans de posar-me a treballar m’excuso a mi mateix de fer les coses sense gaire destresa acusant la precipitació, la...
Entrada
Estem de celebració: trenta anys del Ludwig de Vintró, Jordi Vintró a LaLectora (29.06.21)
l 1992 es publicava a Columna el poemari Ludwig de Jordi Vintró. Uns mesos després el propi Vintró, a l’igual que el «Comment j’ai écrit certains de mes livres» del seu admirat Raymond Roussel, desxifrava a Reduccions alguns dels seus enigmes, que més tard Màrius Serra inclouria a la bíblia catalana Verbàlia.1 Li resta valor a un edifici amostrar els plànols?...
Entrada
«Joaquim Cano, una nova i potent veu poètica del Migjorn» LaLectora (09.03.21)
Joaquim Cano, una nova i potent veu poètica del Migjorn Joaquim Cano (La Nucia, 1995) trau el seu primer poemari gràcies al jurat del premi Francesc Garriga. Abans havia publicat a les revistes universitàries Gargots de la Universitat de València i a la seua cosina Capicua de la Universitat d’Alacant. El llibre que hui ens ocupa, Tota flor sense cossiol,...
Entrada
La ressonància barroca a la poesia d’Andreu Subirats a La lectora (02.03.21)
Algunes ressonàncies barroques en la poesia contemporània (II) L’últim dia fèiem un repàs molt per sobre i a mode d’introducció de la presència d’elements barrocs en la poesia catalana contemporània. La recepció del text va fer que algunes persones diguessin què esperaven d’un article que no prometia res ja des del títol, més enllà dels...
Entrada
«I què | la cerimònia» sobre PARE QUÈ FEM AMB LA MARE MORTA d’Antònia Vicens a La Lectora (02.02.21)
Fa prop de mig any, al setembre, LaBreu Edicions incloïa a la col·lecció Alabatre Pare què fem amb la mare morta, el darrer llibre de poemes d’Antònia Vicens. La mà narradora de l’autora basteix un univers líric en el qual, com de costum a la seva poesia, s’intueixen primes línies argumentals i s’albiren uns personatges...
- 1
- 2