Rubem Fonseca nasqué l’any 1925 a Juiz de Fora, Estat de Minas Gerais (Brasil) i resideix a Rio de Janeiro. Va estudiar Dret (especialitzat en Dret Criminal) i va exercir de policia i altres ocupacions abans de llançar-se, als trenta-vuit anys, a l’abisme sense final de la literatura. L’obra de Fonseca és ingent. Els llibres de relats Os prisioneros (1963), Lúcia McCartney (1967), Feliz Ano Novo (1975) i O cobrador (1979; LaBreu, 2010) constitueixen les bases d’un poderós i original univers literari assentat en la marginalitat urbana, el sexe, la violència lúdica i un discurs crític i devastador amb la nostra societat. Tot i dominar a la perfecció el gènere del relat, també ha escrit novel·les tan perdurables com O caso Morel (1973) o Bufo & Spallanzani (1986). Per tot plegat, l’any 2003 va rebre el Prémio Camões, considerat el Nobel de les lletres portugueses, i el Premio Juan Rulfo.