Raffaele La Capria (Nàpols, 1922 – Roma, 2022), escriptor, traductor, periodista i guionista, és una de les figures centrals de la cultura napolitana del segle xx. Després de llicenciar-se en Dret, s’estableix a Roma, però no trenca mai el vincle literari i emocional amb Nàpols. Va debutar amb Un giorno d’impazienza (1952), però és conegut sobretot per Ferito a morte (1961, premi Strega), la seva novel·la més emblemàtica. Entre les seves obres destaquen: L’armonia perduta (1986), La neve del Vesuvio (1988) i una extensa producció assagística que combina autobiografia, reflexió literària i mirada crítica sobre la ciutat. Com a guionista, va col·laborar a Le mani sulla città (1963), dirigida per Francesco Rosi i guardonada amb el Lleó d’Or al festival de Venècia. Va participar activament en la revista Sud, en la qual va traduir, a l’italià, autors com Sartre, T. S. Eliot i Orwell.

©Vincenzo Cottinelli