Marguerite Duras (Gia Dinh, 1914 – París, 1996) va néixer a la Indoxina francesa i als divuit anys es va traslladar a França. Durant l’ocupació nazi va participar en la Resistència; el seu marit, Robert Antelme, va ser deportat a Dachau. Una vida convulsa que va convertir en matèria literària en una quarantena de novel·les, una dotzena d’obres de teatre i diverses pel·lícules. El 1984 va guanyar el Premi Goncourt amb L’amant.

LaBreu ha publicat El dolor (nova edició de 2026) que parteix del diari que Duras va escriure mentre esperava el retorn d’Antelme de Dachau. En aquest volum hi va reunir també quatre relats sobre la guerra, el desig, la violència i la justícia. La soledat, l’escriptura i la memòria conflueixen en una prosa breu, concisa, poètica i seca. També La tarda del senyor Andesmas (2015) i Escriure (2022).