Anne Hébert (Sainte-Catherine de Fossambault, 1916 — Montreal, 2000) és una de les grans veus de la literatura del Quebec. Autora de novel·les, dramaturga i poeta. Marcada pel seu pare i cosí, escriptors reconeguts, va escriure des de ben petita. El 1965, després de la mort de la mare i de diverses negatives per parts d’editors quebequesos, torna a instal·lar-se a París. Anys abans, hi havia escrit Les cambres de fusta (1956). El 1983 guanya el Premi Femina per Els mascarells (Les Fous de Bassan, 1982) i el Premi del Governador General del Canadà entre d’altres. És autora dels llibres L’Enfant chargé de songes (1992) i Un habit de lumière (1999). També de les obres de teatre Le Temps sauvage (1963) i La Cage i L’Île de la demoiselle (1990). Del seu estil, n’han dit que «sembla tacat per la solitud i pels moviments de l’ànima ofegats dins la família o la societat».

© Gisèle Freund