![«El romanço d’Anna Tirant», de Josep Pedrals, vist per Esteve Plantada [Núvol]](https://labreuedicions.cat/wp-content/uploads/2012/07/PEDRALSNUVOL.jpg "PEDRALSNUVOL")
us oferim a continuació la ressenya que l’Esteve Plantada ha escrit sobre El romanço d’Anna Tirant, de Josep Pedrals, que va publicar la revista digital Núvol aquí. El Romanço d’Anna Tirant (2012), el segon llibre que Labreu Edicions publica a Josep Pedrals, demostra que el poeta en sap molt, de jugar. Però també demostra que l’ofici de poeta...
Categoria: Rotatori
![«La regla àuria de la literatura». Lluís Muntada sobre «El talent», de Jordi Nopca [L’Avenç]](https://labreuedicions.cat/wp-content/uploads/2012/07/LAvencRotatiu1.jpg "LAvencRotatiu")
Entrada
«La regla àuria de la literatura». Lluís Muntada sobre «El talent», de Jordi Nopca [L’Avenç]
A continuació us oferim l’excel·lent crítica que Lluís Muntada ha escrit sobre El talent, de Jordi Nopca per a la revista L’Avenç (número juliol-agost de 2012). Quins criteris serveixen de base per jutjar la talla d’un editor?» es pregunta Roberto Calasso en un deliciós assaig titulat L’edició com a gènere literari. A través de l’erudició i l’agudesa, Calasso, que va ser...
![Xavier Antich sobre «De llindar en llindar», de Paul Celan (trad. Arnau Pons) [La Vanguardia]](https://labreuedicions.cat/wp-content/uploads/2012/07/CelanAntichRotatori.jpg "CelanAntichRotatori")
Entrada
Xavier Antich sobre «De llindar en llindar», de Paul Celan (trad. Arnau Pons) [La Vanguardia]
La traducció és un fenomen d’una rara exigència. Demana escoltar i, per tant, obertura a una cosa que no procedeix de nosaltres sinó que ens arriba de l’exterior i, per tant, d’un altre de subjecte i, amb ell, d’un altre món. Dóna per fet, també, l’esforç de la comprensió a través del qual es...
![«Quan la mort es fa poesia». Crònica de Valèria Gaillard sobre la publicació de «De llindar en llindar», de Paul Celan [El Punt Avui]](https://labreuedicions.cat/wp-content/uploads/2012/06/celan2.jpg "celan2")
Entrada
«Quan la mort es fa poesia». Crònica de Valèria Gaillard sobre la publicació de «De llindar en llindar», de Paul Celan [El Punt Avui]
LaBreu Edicions engega la traducció de l’obra completa de Paul Celan amb De llindar en llindar, a càrrec d’Arnau Pons. «En el moment que ens podria transportar I embriagar Ens diu: vés Amb compte» Poeta hermètic i incomprès, però no per això menys citat en tots els contextos —i sovint equivocadament, sense anar més lluny...
![«Arrels i grapes», un article de Jordi Llavina que fa justícia a «L’enunciat» de Josep-Ramon Bach [diari El Punt Avui]](https://labreuedicions.cat/wp-content/uploads/2012/06/bach1.jpg "bach")
Entrada
«Arrels i grapes», un article de Jordi Llavina que fa justícia a «L’enunciat» de Josep-Ramon Bach [diari El Punt Avui]
La reivindicació de la llibertat i de la bellesa, de la passió, de la senzillesa; una certa transgressió; l’exercici de la intuïció… aquests són alguns dels elements distintius de la poesia de Josep-Ramon Bach, el creador de Kosambi, el narrador africà; el poeta que ha assajat tantes versions de l’esperit líric africà o xinès…...
![«A bots i pedrals», un article excel·lent de Víctor Obiols sobre la naturalesa de Josep Pedrals i «El romanço d’Anna Tirant» [Diari Ara]](https://labreuedicions.cat/wp-content/uploads/2012/05/PedralsObiols.jpg "PedralsObiols")
Entrada
«A bots i pedrals», un article excel·lent de Víctor Obiols sobre la naturalesa de Josep Pedrals i «El romanço d’Anna Tirant» [Diari Ara]
L’autor ens indica en algun lloc que El romanço d’Anna Tirant es tracta d’una tragèdia metaliterària. I certament a l’obra se li ha conferit estructura tràgica. Una obra que és filla (o ja néta?) del postmodernisme, moviment que propugnava, entre altres coses, l’autoreferencialitat, la literatura com a subjecte d’ella mateixa. I, no obstant això (el perfil de...
Entrada
Magistral ressenya de Sam Abrams sobre «El talent»: Quo vadis, Georgius Nopca?
El gran Sigmund Freud afirmava categòricament que no existien els acudits. Els acudits no tenien mai la finalitat de fer broma. En el fons, els acudits eren molt seriosos, encara que fessin riure d’entrada. El dictamen del doctor que Nabokov anomenava el xarlatà vienès es un punt de partida perfecte a l’hora d’abordar críticament...
Entrada
Bellíssima ressenya de Marina Espasa sobre «Dins d’una campana de vidre», d’Anaïs Nin, al diari Ara
Molt alerta amb aquest llibre. Hauria de dur estampada la paraula fràgil a la coberta, perquè només amb el títol –Dins d’una campana de vidre – no n’hi ha prou. És un llibre tan delicat com un got de vidre on hi dipositéssim, amb tota la cura del món, un glaçó, i el contacte amb...
Entrada
Cinc estrelles per «El compromís», de Serguei Dovlàtov. Marià Veloy en parla a Time Out (mes d’abril)
M’agrada la paraula amb què la contra d’aquest llibre defineix la manera com Dovlàtov redactava les seves peces periodístiques, “tantsemenfotisme”. I no només perquè és una paraula que obre tot un paisatge —per mi: un carrer de poble de mar al migdia amb un home colrat pel sol—; sinó perquè té una certa qualitat moral,...
Entrada
«Literatura de línia clara». Lluís Llort ressenya «El talent», de Jordi Nopca [El Punt Avui]
En pocs mesos s’han estrenat tres autors, com a mínim, amb obres ben escrites, sorprenents, fresques, intel·lectuals, divertides i amb una història d’amor en un món peculiar. Tres joves que es nota que han llegit molt abans de decidir-se a escriure. Fa pocs mesos va ser Marià Veloy amb Königsberg, una magnífica novel·la que beu...