Cristina Garcia Molina és escriptora i professora de llengua i literatura. També fa classes d’escriptura a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Fins ara ha publicat el llibre de contes Silenci a taula (Viena), que va rebre el Premi Literari Ciutat de Badalona, o dels textos infantils Plou… però quin sol! (La Meceua). Amb el seu últim llibre, Els irredempts (LaBreu), ens ofereix...
Categoria: Rotatori
A TRAVÉS de Glòria Coll Domingo a La República (05.08.22)
TRAVESSAR EL TEMPS Glòria Coll escriu una poesia desperta, amb una gran tècnica, hàbil, que diu coses. Dir coses no és el mateix que dir paraules El primer poema és revelador. Neix del plaer de l’autora mateix, del plaer de llegir, del plaer d’escriure un gran poema. És un poema demolidor que segurament li ha...
UNA BONA ESTONA de Mavis Gallant i LA VISTA ALS DITS de Joan Todó a Mentrimentres (juliol 22)
els editors de LaBreu Edicions parlen de la novel·la UNA BONA ESTONA de Mavis Gallant i de LA VISTA ALS DITS de Joan Todó al podcast Mentrimentres, en entrevista amb Bernat Reher https://open.spotify.com/episode/29m30K4keaFeuFG4DPQ523?si=4TMeeEapTEqK8PoCoIhdqg&nd=1
UNA BONA ESTONA de Mavis Gallant llegit per Olga Merino a ElPeriódico (06.07.22)
UNA BONA ESTONA (LaBreu Edicions) / UNA VIDA ACEPTABLE (Impedimenta), de Mavis Gallant: una elegía envuelta en sátira En la orfandad y extrañamiento de la protagonista, se embosca mucho de la propia autora, quien se instaló en París en 1950 con lo puesto para consagrarse a la literatura En una amplia entrevista que le dedicó...
entrevisten a Joan Todó a «Domini màgic» (21.07.22)
Joan Todó al podcast literàri-musical DOMINI MÀGIC » Anna Ballbona: el conjunt del llibre proposa una relació particular amb el temps… Joan Todó: tenia el títol del llibre LA VISTA ALS DITS però no tenia els poemes, vaig tenir un poema o dos, que em donava lo to del que volia fer allí, que era...
«Josep Ramon Roig, un poeta que va per lliure» a AraLlegim (16.07.22)
Josep Ramon Roig, un poeta que va per lliure LaBreu publica el segon llibre de poemes de l’autor tortosí, ‘Ben bé’ uan en un cenacle sentim: “És que no sabem el que tenim!” Doncs demostrem per una vegada que sí que ho sabem! El títol de la ressenya prové de la citació d’Antonin Artaud que...
EL SETEMBRE I LA NIT de Maica Rafecas a Caràcters
Esferes inabastables en la desfeta del territori Si bé ha estat un motiu de representació dominant en la literatura catalana contemporània, l’espai com a matèria narrable està rebent una atenció renovada en la novel·la recent. S’agraeix, a més, que es tracte d’espais narratius que no passen necessàriament per la centralitat de la —sobreliteraturitzada— Barcelona. L’atenció...
ressenya d’ENCARNACIONS de Biel Mesquida a Última Hora (13.07.22)
Les roses de Rilke Com parlar de qui sempre va vestit de lletra i guarnit amb les randes més fines del llenguatge? Com parlar de qui no es despulla mai davant la mirada inquisidora del lector ni del crític? Parlar és utilitzar un codi, el mateix que utilitza el qui no comunica, però expressa. Davant...
UNA BONA ESTONA de Mavis Gallant al Culturas (25.06.22)
El desengaño de un alma femenina Mavis Gallant, entre Canadá y Europa Una extensísima vida tuvo MavisGallant –nacida en Montreal en 1922 y fallecida enParís en2014, donde llevaba instalada desde1951–,a lo largo de la cual se hizo un nombre de prestigio dentro del género del cuento, muy en especial, aunque también firmó dos novelas, la...
Antònia Vicens: “Escric amb una destral” Entrevista a l’escriptora de Santanyí, que avui rebrà el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes Vilaweb (12.06.22)
Diu Antònia Vicens (Santanyí, 1942) que, quan Jordi Cuixart li va telefonar per comunicar-li que li havia estat concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, es va abraçar al llimoner per no caure. Ella, que diu que quan escriu no té gens d’interès a complaure el lector, sinó que no fa res més que provar de respondre la caterva...









