Víctor Obiols, D’UN JUNY DUR. ****Prorrogat per un Gimferrer lúcid que realça la bellugadissa del llibre entre dos pols (“l’espurneig del mot i l’opac líric”) i llista les veus que hi ressonen –Ferrater, Casasses, Llavina, Pedrals, Gomila…–, D’un juny dur és el darrer enigma poètic del filòleg, traductor i músic Víctor Obiols (Barcelona, 1960). L’estil...
Categoria: Revistes
Entrada
Els secrets de l’escriptura (37): Martí R. Electrique a TimeOut (06.05.14)
Els secrets de l’escriptura (37): Martí R. Electrique Avui els secrets de l’escriptura viatgen a València i s’aturen en M. R. Electrique, el blogger i advocat valencià que s’amaga rere els llibres Busca qui t’ha pegat (LaBreu, 2009) i de BQTP-Tanque Parèntesi(LaBreu, 2014). 1) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai? Com a bon usuari de les xarxes...
Entrada
ressenya a PIANOS I TÚNELS de Silvie Rothkovic a la revista Poetari
La cremor del fred Lluís Calvo Silvie Rothkovic Pianos i túnels Barcelona, Labreu Edicions, 2013. Tobolsk és una ciutat de Sibèria que evoca paisatges glacials. En les primeres pàgines del nou llibre de Silvie Rothkovic apareix una fotografia amb aquest títol. S’hi veu una casa, potser una datxa, i un entorn nevat. El llibre també inclou...
Entrada
Josep Pedrals a Els Marges ressenyat per Jordi Marrugat (06.03.14)
ELS MARGES – “JOSEP PEDRALS, EL ROMANÇO D’ANNA TIRANT” Jordi Marrugat Labreu i Josep Pedrals s’han convertit en una editorial i un escriptor exemplars del present poètic. Aquella, pel que té d’espai obert, dispersió estètica, recuperació de tradicions diverses, potenciació de tota mena de valors i recerca de vies de producció i difusió alternatives a la indústria...
Entrada
EL TERRA I EL CEL d’Eduard Escoffet a la revista Caràcters
El terra i el cel d’Eduard Escoffet De l’oralitat al llibre escrit Eduard Escoffet ja és un poeta prou conegut ––i reconegut, també, per què no dir-ho–en el panorama de la poesia catalana actual, tot i que aquest sigui el seu primer llibre. Fins ara, l’autor de què parlam havia dedicat tota la seva força...
Entrada
LES PARELLES DELS ALTRES a Revista de Letras (22.01.14)
Suelen aburrirme las presentaciones literarias, sobre todo por su formato, demasiado cargado de solemnidad, con previsibles charlas donde el elogio intenta mezclarse con erudición y una pizca de humor. Sin embargo la de Les parelles dels altres me enriqueció porque consiguió generar debate sobre varios temas que considero importantes. ¿Por qué existe tanta distancia en tan poco...
Entrada
el 18 de desembre l’speaker’s corner del Núvol dedicat a D’INCERTES CERTESES de Montserrat Rodés
amb articles de Carles Camps Mundó, Montserrat Garcia Ribas i Joan Duran Montserrat Rodés escriu pautada per la naturalesa intrínseca de la matèria. I per la natura del temps, i la de l’energia. Reduïts a allò que és essencial, destil·lat i puríssim, els seus poemes són els àtoms amb què defineix, poemari rere poemari, la...
Entrada
MATÈRIA PRIMERA a Butxaca desembre 2013
No és difícil veure rastres autobiogràfics de Jörg Fauser en el personatge de Harry Gelb, l’aspirant a escriptor que erra per alguns dels escenaris de la contracultura dels anys 60 i 70 (Istanbul, Frankfurt, Berlín) i en narra la vida i misèries –sobretot les misèries. És a través de la seva perspectiva que ens endinsem en un...
Entrada
Toni Clapés parla D’INCERTES CERTESES de Montserrat Rodés a la revista Sonograma (29.11.13)
Fa onze anys, Montserrat Rodés publicava un llibre de poemes amb un títol, potser, provocador i il·luminador alhora: Deleàtur (literalment, “que sigui destruït”). Es tractava d’uns poemes minimalistes, essencials, amb una altíssima intensitat lírica, de dol. El títol semblava evocar l’obliteració dels signes lingüístics i, anant més enllà, l’abolició del sentit del contingut del llenguatge, de la...
Entrada
a la revista Caràcters nº64 també parlen d’ULTRACOLORS d’Albert Forns
… igualment singular i interessant, és Ultracolors. La majoria dels poemes del volum són breus, funcionen com flaixos desconjuntats, tenen com a punt de partida un artista modern i remeten al buit existencial llampant que tantes vegades ha retratat el cinema indie o l’art contemportani. Pel ritme, l’estructura, la galàxia semàntica i l’extensió, és evident...