Antònia Vicens: ‘La maternitat no és cap festa’ Entrevista a la novel·lista i poeta Antònia Vicens, que acaba de publicar el llibre de poemes ‘Pare què fem amb la mare morta’ (LaBreu) Antònia Vicens (Santanyí, 1941) ha estat sempre una escriptora que ha anat per lliure. Compromesa amb la literatura per sobre de tot, va començar...
Categoria: Revistes
Entrada
ressenya de TRONCAL d’Esteve Plantada a LaLlança (15.09.20)
“Les circumval·lacions són eternes”, diu un dels versos del llibre Troncal (Labreu Edicions), darrera obra del periodista cultural, editor i crític de cinema Esteve Plantada (Granollers, 1979). Aforisme d’un relat que parla del temps i de la memòria, de l’essència i de la dificultat de copsar-la. Un periple que relata un estranyament i que el poeta vol compartir amb...
Entrada
«L’ànima té cos de paraula» sobre LLIBRE DE REVELACIONS de Laia Llobera a Núvol (10.09.20)
Laia Llobera tanca la trilogia iniciada amb ‘Certesa de la Llum’ i ‘Boscana’ amb ‘Llibre de revelacions’ (LaBreu) “Cerca en la terra primigènia que recorre el teu destí”, diu un vers del poema que tanca Llibre de revelacions (Labreu 2020) de la poeta barcelonina Laia Llobera (1983). Sentència o consell que podria sintetitzar el prolífic imaginari que es desenvolupa al...
Entrada
NOSALTRES, QUI de Mireia Calafell a LletradeResistència (26.08.20)
La Mireia es pregunta ─ens pregunta─ qui som nosaltres. Vol que hi ens aproximem des de lues lògiques contraposades: la vertical i l’horitzontal. Ens exposa la verticalitat d’una violència que patim i fem patir, i que no sempre sabem reconèixer. I l’horitzontalitat d’una solidaritat que oferim i que rebem, i que molts cops no és...
Entrada
entrevista a Esteve Plantada TRONCAL a El Temps (06.08.20)
Esteve Plantada: “No m’agrada ser categòric, no tinc la veritat absoluta” Amb el poemari ‘Troncal’, Esteve Plantada (Granollers, 1979) tanca el cercle creatiu engegat amb ‘Fosca límit’ (2015) i continuat amb ‘Big Bang Llàtzer’ (2016). Una trilogia no concebuda com a tal en la qual el nou llibre suposa un refinament del discurs. Una proposta...
Entrada
NOSALTRES, QUI de Mireia Calafell a Núvol (10.07.20)
Conjugar el nosaltres Després de guanyar la Lletra d’Or amb ‘Tantes mudes’ l’any 2015, Mireia Calafell torna amb un nou poemari, on es pregunta qui som nosaltres Des que va guanyar amb Tantes mudes la Lletra d’Or l’any 2015, Mireia Calafell no havia publicat cap poemari. L’espera ha valgut la pena. Ara m’ha arribat a...
Entrada
LA VASTITUD de Lucia Pietrelli, Albert Pijuan i Adrià Pujol a Sonograma
La iniciativa de lligar la creació literària i el paisatge ha donat molts bons resultats. L’editor Isidor Cònsul va convidar un grup d’escriptors catalans a escriure un conte en algun poble dels Pirineus. Posteriorment, l’Editorial Proa publicaria el llibre. Com que Catalunya disposa d’un patrimoni cultural molt ric i divers, és molt benvingut el projecte...
Entrada
El llibre dels gats espavilats, de T.S. Eliot a EixDiari (05.05.20)
L’autor de llibres de poemes de referència en el segle XX com La terra eixorca, Dimecres de cendra o Quatre quartets, Thomas Stearns Eliot (St. Louis, Missouri,1888 – Londres, 1965), l’any 1939 va publicar un llibre destacable d’entre els llibres de teatre que va escriure seguint la inspiració de la seva veta humorística: El llibre dels gats espavilats del vell...
Entrada
«Dolorosa espera» sobre EL DOLOR de Marguerite Duras a Llegir en cas d’incendi (16.03.20)
Dolorosa espera ‘El dolor’ és el diari que va escriure Marguerite Duras mentre esperava saber si el seu marit havia sobreviscut als camps de concentració Al llarg de la meva vida he vist molts documentals sobre l’Holocaust. També he llegit llibres, articles, he vist pel·lícules, exposicions i he viatjat a camps de concentració per tal...
Entrada
«Col·lapses vitals i monumentals» sobre ZONA ZERO de Núria Busquet a Llegirencadincendi (13.03.20)
Qui més qui menys, tothom ha passat per una relació i una ruptura d’aquelles que et deixen devastat, amb els fonaments de la teva vida aparentment reduïts a pols. Són aquells moments que no t’esperes, o que potser sí t’esperes però penses que estàs més preparat del que realment ho estàs. Sovint, això passa perquè...