Qui s’ha menjat la mà del capità Garfi? Jordi Nopca publica la seva primera novel·la, ‘El talent’. En Josep Lambies el treu una estona del zoològic, perquè li toqui l’aire En Jordi Nopca em ve a trobar a les escales de l’església de la plaça de la Virreina. L’he citat allà perquè després de llegir...
Categoria: Premsa
Entrada
«Fenomenologia de l’anar fent», article de Sebastià Alzamora sobre «El romanço d’Anna Tirant», de Josep Pedrals
Fenomenologia de l’anar fent SEBASTIÀ ALZAMORA Diari ARA 17.03.12 Doncs resulta que ahir al matí agafo un avió cap a Palma i hi coincidesc amb els poetes Enric Casasses i Josep Pedrals, que fan cara de diürns mentre enfilen cap a l’illa perquè hi tenen un bolo. I en Pedrals somriu i em diu «T’he de donar...
Entrada
«Entre bastidors». Una ressenya de Pere Calonge sobre «El compromís», de Serguei Dovlàtov
Vet aquí la fantàstica ressenya sobre El compromís, de Serguei Dovlàtov que signa Pere Calonge. Una ressenya que és un must! Dovlàtov és l’únic home amoral entre els nostres coneguts. Amoral —que no immoral— en el sentit que no jutja els seus personatges, canalles sense condemna. No els divideix en bons i dolents,...
Entrada
«El mètode de la natura», una espectacular ressenya d’«Estiula» de Lluís Calvo, que signa Víctor Obiols pel diari «Ara»
Labreu Edicions, que té poc més de cinc anys de vida, s’està convertint en l’editorial de referència pel que fa a poesia: amb un ull posat, com poques fan, a les noves fornades que prometen, atenta als consagrats –tant canònics com marginals– que, encara que sembli mentida, de vegades tenen dificultats per publicar, i amb...
Entrada
«L’enunciat», de Josep-Ramon Bach, segons Ricard Mirabete.
Ricard Mirabete ha escrit una magnífica ressenya de L’enunciat, de Josep-Ramon Bach, en el seu blog. Ens fa molt feliços que així sigui, i ho pengem aquí per a tots vosaltres. No us perdeu el seu blog! L’ENUNCIAT Josep-Ramon Bach Labreu Edicions Barcelona, 2011 La creació literària ens porta cap a frases magnífiques i versos...
Entrada
El què i el per què de «Vulcano», de Max Besora (Guía del Ocio)
Guía del Ocio ens explica el què i el per què de Vulcano, de Max Besora Vulcano de Max Besora Qué: En Sant Pancraci del Paradís han marchado todos, sólo queda un volcán a punto de estallar y un apático gruñón, diferenciado de un loco en que él no lo está, que diría Dalí, y determinado a seguir...
Entrada
Apunts sobre «Vulcano», al blog de Ramon Boixeda
Ramon Boixadera parla acceleradament, sense punts i apart, i amb molta xispa i estil, sobre una obra d’impacte i radical, Vulcano, de Max Besora. L’enllaç és aquest, però nosaltres la transcrivim aquí. Podria dir: Vulcano és un llibre que fa trempar, i llestos. Que jo ja m’entenc i quedar-me tan ample i fi. Però val...
Entrada
Ressenya d’«Homes», de Paul Verlaine al Time Out!
5 raons per llegir Homes, de Paul Verlaine (trad. Jordi Llovet), per Ricard Ruiz (Time Out) 1. L’ombra dòrica Mentre Wilde sublimava la seva homosexualitat, Paul Verlaine no només estimava Rimbaud: el 1891 escrivia els poemes d’Hombres (joc entre hommes i ombres), tan grollers, explícits i penetrants en parlar del sexe dòric que es...
Entrada
«Narrar els abismes interiors». Lluís Muntada parla extensament de «Vulcano», de Max Besora, per a la revista L’Avenç
És emocionant llegir crítiques com aquesta, que signa Lluís Muntada per la revista L’Avenç. Narrar els abismes interiors — Lluís Muntada — Vulcano Max Besora LaBreu Edicions 2011, 106 pàgines En virtut de les seves redundants condicions d’aïllament, l’illa s’ha convertit en un dels àmbits literaris predilectes per desplegar arguments que assagen algun tipus d’experiència...
Entrada
ESPRIU ENTRE LES OQUES. Jordi Vintró parla de «La bassa de les oques» en aquest excepcional post.
Ei! No us perdeu aquest text! Rosa M. Delor i Muns conversa amb Jordi Vintró, i el poeta parla del seu poemari La bassa de les oques, desgranant algun dels seus secrets. El text és llarg, però val molt la pena. ESPRIU ENTRE LES OQUES Us presentem un poeta de culte, un mag de la...