No tot són casos «reals» d’assassins mentiders, ni biografies familiars o d’escriptors de ciència ficció, ni ucraïnesos que volen enderrocar Putin després de viure una vida d’aventures per Europa i Nova York. La bogeria també pot aparèixer en actes tan domèstics com afaitar-se el bigoti. Aquesta acció, que a partir d’ara mai serà banal per a qui llegeixi el llibre que tenim aquí, pot desencadenar girs fatals. Sembla que tot comença amb una broma (gràcies al pulcre treball del narrador): ningú es vol adonar que aquest bigoti ja no hi és, perquè, de fet, tots et diuen que mai va ser-hi. Però tu saps perfectament que aquest bigoti t’ha acompanyat sempre. O no? No saps ben bé què pensar, o què pensen els altres; la realitat s’enfonsa en una espiral de bogeria que és impossible aturar. Perquè si fets quotidians com afaitar-se, la teva parella, la feina o els sopars amb amics esdevenen absurds, què ens queda?

No és comú riure i passar por en una mateixa nouvelle, però en aquest cas l’humor negre es barreja amb el thriller més fosc per donar pas a una mena de faula existencial tan incòmoda que no és fàcil d’oblidar. Perquè el viatge a l’infern no té bitllet de tornada. Perquè un no pot sortir indemne de quedar-se sense bigoti.

Bloc de la Llibreria LaCentral (octubre 2014)