Descripció
El dolor és el resultat de passar a net el diari que Marguerite Duras va escriure mentre esperava el retorn del seu marit, Robert Antelme, que va ser deportat als camps de concentració de Buchenwald, Gandersheim i Dachau. Formaven part de la Resistència. Quan els aliats van arribar al camp, Dionys Mascolo, l’amic, el va poder treure d’allà quan ja vorejava la mort. És també la descripció magistral d’un deliri: el d’una espera estacada en un triangle d’afiliats al Partit Comunista que, fins i tot abans de ser-ne expulsats, van maldar per preservar la literatura de la «proximitat vomitiva del partit».
És el contrapunt de L’espècie humana, el testimoni que Robert Antelme va publicar el 1947 sobre la seva experiència als camps nazis, que LaBreu publicarà també. Si Antelme narra l’experiència de la deportació i la lluita per preservar la condició humana, Duras escriu des de l’espera i l’angoixa davant el retorn de Robert Antelme, alliberat dels camps. Publicats amb trenta-vuit anys de diferència, tots dos llibres es complementen.
Duras escriu amb un estil breu, concís, poètic i secament reiteratiu. Furga per mostrar la infàmia, el conflicte moral i polític de la justícia en una època de vencedors i vençuts.
