LES QUATRE CAMBRES DEL COR d’Anaïs Nin al bloc Lletres i Punt (15.03.21)

Autora: Anaïs Nin
Editorial, any: LaBreu, 2021
Títol original, idioma, any: The Four-Chambered Heart, anglès, 1950
Gènere: Narrativa
Traducció: Ferran Ràfols
Número de pàgines: 136
Llegit en: Català

Enamorar-se d’un músic guatemalenc que toca la guitarra per antres del París dels anys 30 potser no és la millor idea per assolir una vida tranquil·la i reposada. Tot i això, la Djuna es rendeix als encants d’en Rango, un tros d’home que li agrada en tots els aspectes i que vol fer seu. En Rango s’hi posa bé, però el que no diu d’inici és que és casat. La Zora és una dona feble i malaltissa, requereix d’atencions constants. Ja fa molt temps que en Rango i la Zora no tenen intimitat. A més, mantenen una dependència mútua que els fa infeliços. Tot canvia amb l’aparició de la Djuna, que està disposada a qualsevol cosa per guanyar-se el cor d’en Rango, però aquest és incapaç d’adonar-se que la seva dona és més aviat carn d’hospital psiquiàtric i de lliurar-se a la seva amant. Tot quedarà especialment enrarit quan en Rango té la brillant idea de fomentar una amistat entre les dues dones. S’estableix així un triangle amorós tòxic que no deixa content a ningú, però malgrat això, cap dels seus integrants serà capaç de sortir-ne.

Un dels escenaris principals d’aquesta obra, una barcassa a la riba del Sena, fa augurar un contingut molt ensucrat, però aquesta breu novel·la trenca tots els cànons possibles del clàssic amor romàntic. Anaïs Nin va escriure aquesta novel·la basant-se en experiències pròpies. La seva protagonista Djuna es lliura completament a en Rango i aquest entoma les atencions encantat. Però tot i ser un homenot, és feble de caràcter, el torturen els seus fracassos com a artista i està barallat amb el món, tot està en contra seu! La Zora, al seu torn, només intenta captar l’atenció del seu home fent-se mal i generant una dependència emocional difícil de gestionar. Al llarg del llibre, tots tres personatges van endurint les seves posicions. La Djuna pateix perquè no pot aconseguir allò que vol i ens regala tota una col·lecció de reflexions profundes sobre les relacions humanes i l’amor. És un llibre molt intens, la Djuna exposa els seus sentiments i pensaments fins les últimes conseqüències. No és un llibre fàcil, es trava per aquesta reflexió i aquesta solemnitat, t’imagines la Djuna recitant les seves disgregacions en un escenari fosc amb un llum que només l’il·lumina a ella, de manera molt, molt dramàtica. És una prosa molt intel·ligent i complexa, per aquest motiu és difícil entrar-hi i mantenir l’atenció.

L’argument d’aquesta novel·la em resultava interessant, com també la idea de la desmitificació de l’amor romàntic. Tenia interès en llegir aquesta autora, una d’aquelles que sempre has sentit anomenar, i ho he pogut fer gràcies a LaBreu. Aquesta intensitat, aquest dramatisme en els al·legats de la Djuna, m’han superat una mica. No poso en dubte que el llibre compta amb uns quants elements destacables: retrata molt bé les relacions tòxiques, la dependència disfressada d’amor, i la mateixa trama és atractiva i vols saber com acaba el triangle. Fins i tot podria dir que l’autora escriu de manera notable, però mentiria si digués que no m’ha costat. A estones se m’ha fet feixuc i una mica repetitiu, tanta intensitat, tanta profunditat, fan que el llibre pesi, que no avanci a la velocitat que seria esperable, i em sembla que això no s’ho pot permetre un llibre tan curt. De la mateixa manera, puc entendre que aquesta mena de narrativa pugui impactar i fascinar a altres tipus de lectors i lectores, però no ha estat el meu cas. Li reconec mèrits, però no acaba de casar amb els meus gustos. He llegit en algun lloc que no és de les obres més lluïdes de l’autora. Tindrà una altra oportunitat per convèncer-me, ja que tinc un altre llibre seu a casa, però per ara la poso en standby.

Al bloc Llibres i Punt (març 2021)