Francesc Garriga recitarà el seu ragtime el dia 1 de desembre, a les 19.30 al Bar Grau, carrer Sant Ramon, 180, de Cerdanyola del Vallès. No us ho perdeu!
Etiqueta: Francesc Garriga
Entrada
«Als meus versos vaig a matar», Esteve Plantada conversa amb Francesc Garriga
Esteve Plantada signa aquesta crònica/entrevista sobre el recital i la vida de Francesc Garriga, que va presentar el seu ragtime a Cerdanyola, la setmana passada, al local de l’Esquerda de Granollers. Text i fotos: Esteve Plantada / VallèsOriental.com. Té 79 anys i és un els poetes més respectats per les noves generacions d’escriptors del...
Entrada
Aquest dissabte, Francesc Garriga i el seu «Ragtime» a Granollers.
Si sou a Granollers aquest dissabte a les 19.00h, no us podeu perdre en Francesc Garriga recitant el seu Ragtime. En el marc dels Versos Lliures, al Casal popular l’Esquerda.
Entrada
«Presa i caçador de poemes». Cristina Carbonell recomana «ragtime», de Francesc Garriga [Público]
‘ragtime’ Presa i caçador de poemes Dos anys després de publicar Camins de serp (Edicions 62), el sabadellenc Francesc Garriga Barata continua prolífic, als seus quasi 80 anys, i presenta nou llibre. Ragtime és un poemari sorneguer, com ell mateix, en què l’autor consolida el seu estil elegant que converteix els temes habituals en glopades...
Entrada
«El llegat de Petroni». Jordi Nopca parla amb Francesc Garriga sobre «ragtime» [Time Out]
Francesc Garriga ha batejat el seu nou poemari amb el nom d’un gènere musical que es va fer popular als Estats Units a finals del segle XIX. “El ragtime és una composició normalment pensada per a piano en què una mà fa una melodia i l’altra dibuixa un compàs que no hi té res a veure”, diu,...
![«Encara les paraules», crítica de Jordi Llavina a «ragtime», de Francesc Garriga [El Mundo]](https://labreuedicions.cat/wp-content/uploads/2011/10/RagtimeMitja.jpg "RagtimeMitja")
Entrada
«Encara les paraules», crítica de Jordi Llavina a «ragtime», de Francesc Garriga [El Mundo]
Hi ha un poema de Carner, “Joguines”, dins la secció Llunari del volum Poesia de 1957, que fa: “Nines, vaixells, cornetes, colors, llibres amb sants: / aquestes són joguines que hi juguen els infants. // Davant, els ulls encesos que vénen d’uns jardins: / aquestes són joguines que hi juguen els destins”. Costaria molt de...
Entrada
«Tinc les paraules que em mereixo», crítica de «Ragtime», de Francesc Garriga, a càrrec de Víctor Obiols (Diari ARA)
No descobreixo res si dic que l’art de la paraula està fet d’ecos mil·lenaris que teixeixen una harmonia infinita, i a la qual ens connectem sempre que fixem la mirada en una obra ben feta. I el que és fascinant és que cada veu deixa una petja intransferible, com l’empremta digital. En l’obra poètica...
