Màrius Sampere, demiürg Quan es topa amb L’esfera insomne (Labreu, 2015) de Màrius Sampere es dóna aquell moment d’estupefacció de quan vas amb l’àvia al museu: “què és”, “què representa”, “no ho entenc”. Això és, en definitiva, perquè Sampere s’allunya de la poètica a la qual estem més avesats: les comparacions, les correspondències i irreals continents...