Categoria: Diaris

Entrada

«Si les gàbies deixessin de ser gàbies…» Roger Costa-Pau parla de «Conill de gàbia», d’Anna Ballbona, a El Punt Avui

Observada des de la distància d’uns anys llargs des de l’aparició del seu primer llibre –La mare que et renyava era un robot (2009)–, la projecció poètica d’Anna Ballbona (Montmeló, 1980) ha fet un pas endavant important. En molts aspectes: per l’hàlit i les respiracions, per la construcció mateixa dels poemes i del llibre en...

Entrada

“Nus que som i nus que amaguem”, extraordinària ressenya de Víctor Obiols sobre «Conill de gàbia», d’Anna Ballbona [diari Ara]

Amb aquest vers ja quedaria justificat el llibre. De vegades la poesia, com un miracle, avança per inducció. És a dir, per desplaçament. I, afegiria, per condensació, i tot això, esclar, cal entendre-ho metafòricament. Sí, com Freud, que explicava els somnis des de la via de la ciència però no tenia cap altre remei que...

Entrada

«El missatge en la fràgil ampolla de la llengua». Simona Skrabec sobre «De llindar en llindar», de Paul Celan

Article publicat al diari Ara, el dia 14 de juliol de 2012 El títol del poemari que Paul Celan va publicar el 1955 em planteja un dubte. ¿El puc entendre tal com l’entendria intuïtivament? En la meva primera llengua, l’eslovè, «de llindar en llindar» és una frase feta basada en un imaginari ancestral que parla...

Entrada

«CALGARY 84». MARINA ESPASA PARLA DE LA «NATAIXA I ALTRES HISTÒRIES» DE DAVID BEZMOZGIS AL DIARI ARA

Marina Espasa ens regala aquesta magnífica ressenya de Nataixa i altres històries, de David Bezmozgis, que va aparèixer al diari Ara de dissabte 20 d’octubre. És només una intuïció però, com totes, pot funcionar. Pot ser que el que fa que la cançó Calgary 88 d’Antònia Font sigui tan bona (a més dels mèrits musicals i...

Entrada

Anna Ballbona publica el segon llibre de poemes, ‘Conill de gàbia’ [El Nou 9]

La periodista de Montmeló intenta ara acostar-se a una certa realitat en el nou poemari . Un verset de Carles Sindreu, “la carn de conill de gàbia té gust de filferro”, és l’origen del títol del segon llibre de poemes d’Anna Ballbona, Conill de gàbia, publicat per LaBreu Ecicions aquests darrers dies. . El llibre...

Entrada

«Als versos de ‘Conill de gàbia’ la ironia té més mala llet». Esteve Plantada entrevista l’Anna Ballbona [NacióGranollers]

Quatre anys després d’un debut esclatant i de títol sorprenent, La mare que et renyava era un robot (Premi Amadeu Oller 2008), Anna Ballbona torna a l’aparador poètic del país ambConill de gàbia, el seu segon llibre, publicat per LaBreu Edicions. De portada taronja, de disseny fi, d’elaboració minuciosa i pacient, amb uns poemes que han estat esmolats...

Entrada

«El talent juga fort i guanya». Ignasi Aragay sobre «El talent», de Jordi Nopca [diari ARA]

En els mitjans literaris ja fa temps que tothom –sí, tothom– parla bé del periodista cultural Jordi Nopca (Barcelona, 1983), un lector totterreny, rigorós, culte, educat, seriós, original. Ell és qui té la culpa del bon nivell i del zel antidoctrinari de la informació literària del diari ARA. En el futur, tothom –molts encara no...

Entrada

Xavier Antich sobre «De llindar en llindar», de Paul Celan (trad. Arnau Pons) [La Vanguardia]

La traducció és un fenomen d’una rara exigència. Demana escoltar i, per tant, obertura a una cosa que no procedeix de nosaltres sinó que ens arriba de l’exterior i, per tant, d’un altre de subjecte i, amb ell, d’un altre món. Dóna per fet, també, l’esforç de la comprensió a través del qual es...

Entrada

«Quan la mort es fa poesia». Crònica de Valèria Gaillard sobre la publicació de «De llindar en llindar», de Paul Celan [El Punt Avui]

LaBreu Edicions engega la traducció de l’obra completa de Paul Celan amb De llindar en llindar, a càrrec d’Arnau Pons. «En el moment que ens podria transportar I embriagar Ens diu: vés Amb compte» Poeta hermètic i incomprès, però no per això menys citat en tots els contextos —i sovint equivocadament, sense anar més lluny...

Entrada

«L’autoparòdia i l’escriptura», Joaquim Armengol sobre «El talent», de Jordi Nopca [Diari Ara]

Sovint, quan algun periodista publica una novel·la, ¿cal posar-se a tremolar? ¿Pot ser pel fet que aquesta mena de llibres aprofiten la coda popular que puguin estar mal escrits, mancats d’interès i ocupin espai? ¿O per la prodigiosa freqüència amb què l’artífex confon redacció amb escriptura? Negant tot això, LaBreu acaba de publicarEl talent, la...