La més nitAdam Manyé

A La més nit, l’autor culmina un procés de deixar anar llast, des del trobar clus, passant per d’altres influències, com ara els beatniks, cap a la nuesa, la brevetat i l’«eliminació d’evidències», en expressió de Magí Sunyer. Els poemes cerquen el gaudi de la bellesa del llenguatge, la música, la dicció i la sensualitat d’un univers estètic verbal i pictòric més enllà de l’àmbit referencial que despleguen, i neixen del mar, entre la salabror i l’escuma, submergint el lector en un Rothko blau fosc on cada dia és un dia nit i on l’inici és la fi. Un llibre que incideix en la recerca de la bellesa del llenguatge, la música i la sensualitat, amb un lèxic orgànic que ofereix a ritme de braçada la sensualitat de la mar i del cos. En una el·lisió lògica ens convida a recrear combinacions inhabituals i un retroçament del vers creatiu fins la darrera gota. Llibre de poemes voluptuós, sensual, en el sentit del frec del mar i de la pell en nedar. Un amor marí entre algues. Amb un lèxic marítim molt ric ens fa descobrir els secrets més profunds de la mar. Una obra que explora la nuesa expressiva, la sensualitat nocturna i la fusió entre el paisatge marí i la pintura abstracta. I ho fa amb una poesia concisa i intensa. S’enfilen les paraules entre els plecs de la nit en un bany salat de paisatge.