Descripció
Antiguitats són cinc relats tocats d’una ironia inquietant que capturen els significats canviants del passat i com la nostra experiència els acoloreix de matisos: un vidu rondinaire escriu unes memòries que indaguen sobre una capsa de tresors egipcis i l’enigma familiar que amaguen; dos poetes pivoten entre la competitivitat, l’èxit efímer i l’enveja; una sibil·la atea d’antany transforma els seus orígens en un ideari; el magnetisme d’un secret compartit per un artista i una jove; la necessitat de companyia d’uns individus aparentment adients de qui més valdria fugir corrents. Situacions amb el sabor d’una paràbola kafkiana amb la veu brillant i singular d’Ozick, trenant mite i mania, història i il·lusió. «Antiguitats», el primer relat que dona títol al llibre, se situa en la plena decadència institucional d’una acadèmia que amb el pas dels anys està en ple declivi. El protagonista, Lloyd Wilkinson Petrie, escriu un dietari en el qual reviu la seva estada al temple Academy for Boys. L’enveja manifesta cap a Ben-Zion Elefantin, en un exercici d’expiació vinculat a l’herència de pertànyer al llinatge llegendari dels elefantins. El context antisemita connecta amb la dimensió més universal de memòria i llegat d’aquesta ascendència menystinguda. Com diu, al pròleg, Jordi Nopca, «[Lloyd] Viu presoner d’una doble negació: la de pertànyer al poble estigmatitzat i perseguit per excel·lència durant segles, i la de no ser reconegut com a tal pels seus». En els altres relats, vistos des del punt de vista dels fills, els pares envejosos cerquen validar el seu talent, a través de l’art que és sempre un eix temàtic dels personatges d’Ozick. L’art i la col·lectivitat per davant de la legitimació del talent individual. El passat en la seva dimensió més material, i la compassió que exigeix en el lector d’aquests diaris són aspectes claus per comprendre l’estil d’Ozick.